lunes, 17 de marzo de 2008

Liz


Encara que den mal orache pa estes días que bienen, la calor que ha feto estes días ta zaga fa que las liz baixen per las canals, como se bei en esta foto (que no ye d'estiaño).

Lit -en plural liz, encara que bel·la bez se forma un doble plural "lizes"- ye una parola bien maja e sonora, que sirbe tanto pa la nieu que caye de la montaña como pa la que caye d'es tellaus dimpués de nebar. Me miro el Diccionari etimològic d'el mayestro Corominas e leigo que el suyo orichen pareix estar en un tipoiberico u iberoide *LUTE / LITE / LITU, e que el nuestro lit ye chirmán d'el gascón lit o lits, d'el castellano alud (ixo ya el sabebe), d'el basco roncalés lito, d'el basco suletino lütho, d'el dolomitico alpino luda. En catalán ye replegata la forma llido e el més rezién ido. Ya nos dirá bel amigo de Blocaires cómo se diz en el catalán pirinenco.
Cuántas bezes no nos sentiremos: "para cuenta que te cairá la lit", e qué marcha lleban cuantos pobroz coches cuan imprudenmén el deixas aparcato debaixo es tellaus. Tamién tienen mala folla ixes dos tellaus que enfilan enta la misma carrera, que has a ir preto ta la paret u mirando entalto pa mirar que no te fotan bel paquetazo nieu en la capeza, e el que ye pior, que se te meta nieu per el cuello enta abaixo. Ya iremos mirando estes días l'orache pa parar cuenta con las liz d'es tellaus. E cuan faya buen caldrá puyar ta Pineta u ta Barrosa (en la Fratata) pa biyer cayer la nieu per las canals.

8 comentarios:

  1. En català es diu allau de la neu que cau de la muntanya però no de la que cau dels teulats.

    ResponderEliminar
  2. Felqueral,

    Et felicito per l'entrada. Interessantíssima. Parles del temps, de l'aigua, de la llengua, prepares (incites) una continuació des del Pirineu catalono-parlant, entres en qüestions d'etimologia, menciones la neu i la caiguda de neu dels llosats (fenomen que a Andorra reconeixem també com a propi),...

    En Perplex té raó, la paraula "allau" descriu en català esllavissades de tota mena, malgrat que la paraula s'ha especialitzat en els darrers temps en el significat "esllavissada o caiguda de neu". De fet, però, "allau" descriu també baixants d'aigua de tota mena. No sé si és l'equivalent exacte de "lit/liz". De fet, al Pirineu català (i en general a Catalunya) la paraula té una variant "llau", molt emprada per cursos d'aigua (que cauen, rellisquen o s'escolen).

    Vegeu el que recull el "Gran Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana":

    llau

    [1154; del ll. labes 'caiguda, esllavissada', der. de labi 'caure, relliscar']

    f Allau.

    Si trobo una paraula més específica per la caiguda de neu dels teulats, us ho faré saber.

    D.

    ResponderEliminar
  3. Exemples del Pirineu català de la paruala "llau" usada en el sentit de riu o curs fluvial:

    llau Barruera
    Curs fluvial de la comarca del Pallars Sobirà

    llau Negra
    Curs fluvial de la comarca del Pallars Sobirà

    llau Taurit
    Curs fluvial de la comarca del Pallars Sobirà

    llau Fonda
    Curs fluvial de la comarca del Pallars Jussà

    llau Gran
    Curs fluvial de la comarca del Pallars Jussà

    llau Fosca
    Curs fluvial de la comarca de l' Alt Urgell

    llau Fosca
    Curs fluvial de la comarca de l' Alt Urgell

    llau Ronyosa
    Curs fluvial de la comarca de l' Alt Urgell

    llau dels Baens
    Curs fluvial de la comarca del Pallars Sobirà

    ResponderEliminar
  4. A foto ye bien bonica. Se podría fer un buen álbum de fotos con as tuyas imáchens. ¿No se diz tellato en belsetán? Y que a nieu siga a chusta istes días.

    ResponderEliminar
  5. David: en aragonés tamién s'emplegan deribatos de lit pa altros "desprendimientos", per ixemplo litarrada, en Tella, se diz cuan ha plebito muto e i hai litarradas de tierra, tamién se puede dezir "esbanze", encara que ye més propio dezir ronada, se ye de tierra. En J. Coromines diz que "llau" probiene d'el latín LABES `caiguda, ensorrada o esllavissada de terres´. Tamién i parla d'el suyo emplego toponimico, que aquí en l'Alto Aragón que yo sepa no se fa.
    Se pareix a'l nuestro "labazera" que tamién existe en gascón (a beyer cuán s'anima bel blocaire de la Valh d'Arán que escriba en ixa bonica parla), pero pa nusaltros ixa labazera ye una roca lisa e con inclinazión (cuan son bañatas d'augua te i puez foter uns chaquetazos de miedo). De totas trazas tien un orichen ditinto, perque el nuestro biene -me pienso-d'el latín LAPIDAM.
    ONSET: ye rar pero siempre he sentito tellau, ye de las pocas formas que probenindo d'un latín -ATUM, pierde la -T- interbocalica. Pero cuanto que podría dezir-se, de feto Barré en el suyo bocabulario i mete tellato, pero yo encara no'l he sentito.

    ResponderEliminar
  6. He trobat que en aragonès, a més a més dels termes que tu cites ("litarrada", "esbanze" i "ronada") per descriure diferents tipus d'esllavisades, existeixen les variants "llitarrada" i "esllitarrada" i també "lurte" i "lurtatizo".

    Pel que fa a "llau" i "allau", ho he fet molt malament més amunt quan he escrit (per falta d'atenció) que la primera és una variant de la segona. És clar que "llau" és l'original i que, donat que és paraula femenina, s'usava en la combinació "la llau", donant finalment "l'allau" i d'allí "allau".

    Per cert, "esllavissada" també conté "llau" (de "labes") en la forma "-llav-".

    ResponderEliminar
  7. Yo sentiba un "esliz" ta ixo que dizes asti en l'aldo pirineo [que diz mi pai]. E que femos con a lurte ?

    ResponderEliminar
  8. David: sí, la forma orichinal pa Coromines es llau, e ixe prozeso que comentas se gosa dar muto en aragonés, e a'l contrario tamién: l'acurdión > la curdión. Llitarrada e esllitarrada son barians de l'aragonés oriental gogatizo con el catalán, perque astí palataliza, como en catalán, la l- inizial, e como el catalán ribagorzano las collas consonanticas pll-, cll-, bll-, fll-...
    La forma lurte ye zentro -oczidental, dende Ansó dica la Bal de Broto, seguntes es datos que sé yo, pero como que aquí no s'emplega pos foi serbir la de la zona, ixo ye tot, encara que me pareix una parola preziosa.

    ResponderEliminar