martes, 15 de septiembre de 2015

Cutio cutio

Pos ixo, que setiembre, encara que ni an paro cuenta, va enta debant e l'agüerro ya prencipia a asomar la pateta per debaixo de la puerta. fa días qu eindo a troballar ya voi veyendo cómo es albars se van metendo amarillencos e la montanya va aprestando-se pa amostrar-nos la suya millor cara en un mes (u a'l menos ye la cara que més goyo me fa a yo). Hue, tot e que pleveba, no m'adubibe e soi ito ta la ribera d'el Barrosa a chugar con es albars. Ya sé que falta muto, pero ye que las ganas me pueden.




5 comentarios:

  1. fotos de sueño! preciosas!
    un abrazo

    ResponderEliminar
  2. Espero que sean solo el aperitivo del otoño y que saque algo con más sustancia :-)
    Un abrazo y gracias, Hilde.

    ResponderEliminar
  3. Doncs l'atmòfera de tardor és absoluta. Suposo que ha ajudat el fet de que hi hagués la pluja. Una abraçada

    ResponderEliminar
  4. Eduard, la pluja ajuda (no pas a fer fotos perquè és molt incòmoda, sí a l'atmòsfera de tardor). Una abraçada.
    Thanks a lot, Linda.

    ResponderEliminar