La primer parte d'el camín va per pinar con caixixos, sabinas, chinipros, buixos,aliagas... La zona de Fornos, una vez que cruzamos l'Irués, ya entramos en la man pacina, con faus, urmos, freixens, moixeras, acirons, abellaneras, uns buixizos enormes, caixicos tamién... De fauna pues he visto chincharanas, chinchiperas, mitos, agateadors, gais... e rastros de chabalín, fuina e esquiruel. Ya veyetz que ye bien entretenito.
E aora las fotos :-D
Asinas yera O Churro:
E aquí an que per un regular nunca he puesto cruzar per lo mangazo d'augua que gosa baixar:
Bien se me'n ha valito que en As Fuents m'he puesto entretener e no soi tornato sin fotos en la tarcheta. No he trobato l'agüerro, pero en uns poquetz metros quadratos he pasato una horeta entretenito:
Esta la he feta perque querebe integrar ixa felquera que se diz en castellano lengua de ciervo (el nombre scientifico ye Phyllitis scolopendrium, e aora el sé gracias a J.M.N.) en el suyo entorno:
Aquí tenetz el track (se punchatz dencima, tos lleva ta la pachina web de wikiloc con la descripción de la cursa):
Entradas
Ep, Chabier! Com vas? Per aquí, és una llàstima, també està tot molt i molt sec. Em sembla que, aquest any, la tardor ens la saltarem directament... M'agraden especialment la foto de la roca amb les fulles i la següent; aquests colors tenen molta vida!, i m'agraden els enquadraments que has fet, així com le textura de l'aigua. Quant al blauet, una mica és qüestió de sort, però si l'arribessis a veure aturat, tant sols et caldria posar-li alguna perxa al mig del pas per aquella zona i esperar-lo amagat; això funciona especialment si el lloc de pas és més aviat estret. Bé, que espero algun dia veure'n alguna foto per aquí! Salut!
ResponderEliminarPer cert, el català el portes de collons, així com l'etimologia dels noms aragonesos... ;-)
Si que ye una felquera. Concretamén en castellán se clama "Lengua de ciervo", no si se tiene nombre n'aragonés. O nombre cientifico ye Phyllitis scolopendrium. En iste lao d'os Pirineos ye bastante rara y se esconde en os lugars más pacos en do bi-a muita umedá. Ye facil de beyer en o fundo d'os barrancos colgada por as paretes. En Francia ye bastante más abundante.
ResponderEliminarPos ixo.
Salú
Grácies pel comentari, Roger. Aquí n'hi ha, de bernapescaires, però pocs. L'altre dia en vaig veure u a la pressa de Pineta (on ja n'havia vist abans), però la pertxa és molt mala, una passarela metàlica. Vull trobar-ne una altra millor, més natural al menys.
ResponderEliminarJ.M.N gracias per la identificació. Quan yere astí fendo-le la foto me venió ta la capeza lengua de vaca, perque me sonaba que bel·la felquera teneba un nombre pareixito (ya veyes que no ibe guaire desencaminato, encara que la lengua de vaca ye un fongo). Asinas que gracias, e la verdat ye que ixo ye pacín que no'n puede més, bien poco i entra el sol.
asti ye ixuto tot tamien , cuanto manca ta que dispareixe el chelegar del monte perdido ?
ResponderEliminarmolt polidas les fotos
No te pienses que ye tant mal, perque en chulio no fayó mica calor, e en setiembre e octubre, encara que de días faya calor (e no guaire per ixas puntas) de nuet fa frío e va aguantando. De totas trazas, se l'orache d'estianyo ye el que nos espera en un futuro, es míos fillos el veyerán ya muit chicot.
ResponderEliminarLa cinquena per a mi és la millor.
ResponderEliminar