Con tot e con ixo, ya ha arribato mayo, es caixicos e fabolars han sacato la fuella nueva, es campos son verdes, las aliagas en flor... ye un placer pa's uellos mirar-se el país. E se amés encara queda nieu a las puntas, como pasa estianyo, encara millor.
Pos ixo, que me'n voi d'el tema. Dimpués d'un cabo de semana veyendo bufar el cierzo en Zaragoza, per fin el lunes, puent de l'1 de mayo, me'n fue ta Anyisclo, en una especie de ritual primaveral perque i voi totz es anyos. E estes son es resultatos.
Entradas
La segunda y la última me parecen buenísimas. Un abrazo
ResponderEliminarOstres Chabier, quin lloc tan primigeni! encara que cada any publiquis les imatges d'aquest lloc no deixar de ser un recorregut visual superatractiu, el color de les fulles i l'aigua és el més destacable, òbviament la composició també. Una abraçada
ResponderEliminarMuchísimas gracias, José. Un abrazo.
ResponderEliminarEl lloc és increïble, però quan més m'agrada és a la tardor, amb la fageda plena de color. I la color de l'aigua també és insuperable. Moltes gràcies i una abraçada.