La lastima ye que, de totas las vegatas que i soi ito, no he puesto cruzar ta l'altra man d'el río a veyer el Chorro (l'augua que sale per un frato en la paret) so que una. Per tanto, siempre me quedo con las ganas de fer-le na foto (e ixo contando con que i hai augua en suspensión que deixaría la lent de l'obchectivo banyata como un chop). Pero bueno, bien vale ir-ie a veyer-lo:
Entradas
Què dificil ha de ser moure,t per aquest espai, almenys aquesta és la impresió que em tinc. M,agrada la tercera en que surts tu i es veu la gran quantitat d,aigua que hi passa. Una abraçada
ResponderEliminarEl que és difícil és creuar a l'altra banda del riu sense correr el risc de caure, amb l'equip, a l'aigua. És per l'equip sobre tot pel que no ho intento :-D
ResponderEliminarQuan surt aigua pel Chorro, en surt, sense contemplacions he he.
Una abraçada.