Como ya prencipia a estar costumbre, pa cabo d'agosto u primers de setiembre puyo a fer nuet ta Treserols. Ye una montanya con la que tiengo una relación ambivalent. Per una man, m'encanta puyar-ie per Pineta. Me pareix una puyata dura e salvache. Per altra man, ye plena de chent e per cada vegata que i voi me i trobo més chent dormindo-ie. Esta vegata quasi no i puedo dormir, bien se vale que me mire un cadet en la punta. En fin, que caldrá mirar montanyas con menos nombre pa poder estar tranquilo.
Hue deixo las fotos d'el primer día. Pa unaltra entrata deixo las de l'amaneixer, que me fan més goyo. Encara n'i hai mutas sin editar, cuento que pasarán a esperar bel·la revisión dentro de muto tiempo.
Canyón d'Anyisclo una mica antes de la Punta de ras Solas.
Anyisclo dende la Punta Treserols:
Contrastes de luz:
Un montanyer que i arribó a zaguera hora:
Morrión d'Arrablo u Torre de Góriz recibindo es zaguers rayos de sol: