Estar tant conoixito, e de tant fácil ir-ie, planteya problemas. La un ye la masificación e el que conlleva (sobre tot, la mierda que i trobas per tot arreu). L'altro ye que se'n veye tantas fotos que pueden arrobar a cansar.
Con tot e con ixo, tener-lo tant cerca de casa ye una tentación constant, e antes que no se plene de chent, miro d'aprofitar-lo.
La semana pasata i fue el miércols de tardes. Ib'yere yo solo, e tot e que no veyé las luces que esperabe e querebe, siempre ye un placer estar con tú mesmo en un puesto machico como ixe.
Quina passada Chabier, m'encanta la que surts tu. Ja t'ho he dic algun cop, alguns dels llocs que ens ensenyes me'ls imagino de nit i aquest és un d'ells. Una abraçada
ResponderEliminarGràcies Eduard. A veure si començo a surtir de nit, però entre unes coses i altres em resulta molt difícil.
ResponderEliminarUna abraçada.
Esta en el punt ideal almenys per mi, encara molta neu a les muntanyes, i l'ibon desglaçat amb uns reflexes fantàstics.
ResponderEliminarM'agraden les dues primeres!
Gràcies, Jordi. La veritat és que sí que està al punt, perque si no va plovent, el nivell d'aigua anirà baixant i perderà. La neu a la montanya li dona el toc perfecte ja. Ahir hi vaig tornar :-D
ResponderEliminarGràcies per passar i salut.