La lastima ye que, de totas las vegatas que i soi ito, no he puesto cruzar ta l'altra man d'el río a veyer el Chorro (l'augua que sale per un frato en la paret) so que una. Per tanto, siempre me quedo con las ganas de fer-le na foto (e ixo contando con que i hai augua en suspensión que deixaría la lent de l'obchectivo banyata como un chop). Pero bueno, bien vale ir-ie a veyer-lo:
Nabatero ahogado en el Ebro 1886
Hace 11 horas
Què dificil ha de ser moure,t per aquest espai, almenys aquesta és la impresió que em tinc. M,agrada la tercera en que surts tu i es veu la gran quantitat d,aigua que hi passa. Una abraçada
ResponderEliminarEl que és difícil és creuar a l'altra banda del riu sense correr el risc de caure, amb l'equip, a l'aigua. És per l'equip sobre tot pel que no ho intento :-D
ResponderEliminarQuan surt aigua pel Chorro, en surt, sense contemplacions he he.
Una abraçada.