L'altro día fue a mirar la flor de nieu ta un puesto que ye a piet d'auto, e indo-ie ya veyé esvolustriar la primeras apollos. Asinas que hue, de buen maitín (e ixo que soi estato a punto a las 3:30 de puyar ta Marmorés) soi ito a fotografiar-las. Siempre voi a punto fixo, pos conoixco es suyos posaders e estianyo no i han faltato. Aquí la tenetz, la una sobre una scabiosa e l'altra sobre una margarita:
E dimpués soi ito ta Pineta a veyer a'l martagón, pero encara no yera ubierto, asinas que sin guaires esperanzas soi ito aveyer cómo iba el Lilium pyrenaicum, e pa la mía sospresa encara n'i heba bel·laún decent:
La pena ye que es dos días feba una miqueta d'aire e no han salito como yo querebe, asinas que caldrá repetir :-)
Entradas
Ostres quina preciositat de papallona, la segona m'agrada més per l'enfoc i el Lylium amb aquest fons que encara que sigui amb una intensidad de llum forta no li treu protagonisme. Ara esteu en el zenit de la floració, no?. A veure com els hi senta aquesta onada de calor, no sigui que ho deixi tot rostit! Una abraçada, Chabier
ResponderEliminarLa papallona és una meravilla, i amés molt gran per a esser una papallona. Tots els anys li dedico unas quantes sesions. Ara e liri ja està cap abaix, aquest estava ubert de fa poc, els altres ja passats. No sé que farem amb aquesta caloreta (o era caloret en català? XD), però jo ja n'estic, de rostit. Una abraçada.
ResponderEliminarLa Lilium pyrenaicum es una flor hermosísima!!! La he visto por primera vez en Andorra.
ResponderEliminarun abrazo
Sí que es bonita, sí. Aquí hay un sitio donde salen muchas juntas y antes de llegar ya notas su aroma, que a algunos les encanta y a otros les repugna...
ResponderEliminarUn abrazo, Hilde.