Pos bien, l'altro día dimpués de plever una mica, cayer bel·la pedreta e veyer lampos per tot arreu, baixando d'el Due podié veyer este Arco de Sant Chuan adornando la valle...
Pero l'orache cambiaba cada 5 menutos. Dimpués d'apedregar salió el sol:
E enta Treserols salioren unas boiras que marchoren en 2 menutos cara Rubinyera permitindo que entrasen es rayos de sol pa fer l'Arco de Sant Chuan d'antes.
La primera es una pasada Chabier. Un abrazo
ResponderEliminarAuqestes tempestes a muntanya han de ser increibles. La primera és espectacular, qui s,esforça té premi! :-)
ResponderEliminarYa José, la verdad es que era un arco iris como he vosto pocos... Un abrazo.
ResponderEliminarFan por, Eduard, però puc dir que moletes vegades és casualitat (encara que surt quan sé que les condicions son les apropiades). Una abraçada.