jueves, 29 de septiembre de 2016

Lardana

Més conoixito como Posets, la denominación de Lardana (Chistau) u Llardana (Benás) ye la propia.
Pos resulta que fa dos cabos de semana miré de puyar-ie. La previsión yera de frío e gabacha, pero la realidat s'impone e yera nuble, frío, e me prencipió a nevar a 2400 metros. Quan veyé que la punta yera cubierta per las boiras e que i heba nieu e, probablement, chel, ya sabié que no i puyaría.
Pero l'anyo pasato, quan en baixabe, se m¡ocurrió una foto en la lit de Lardana (la poca que en queda), e pa ixo m'i hebe llevato totz e sbartulos. Querebe dimnesionar con la mía figura la grandeza d'ixe puesto e ixas estrías que recorren la parte. Se he encertato u no, ya no el sé.





4 comentarios:

  1. Impresionantes esos pliegues. Ríete del flysch fde Zumaia.
    La 3ª la veo algo quemada, pero con mucha envidia sana. Y lo sabes. Pronto nos vemos.

    ResponderEliminar
  2. Son muy bonitos esos estratos.
    ¿Quemada? A mí no se me queman las fotos, las hago en clave alta ja ja. Ahora en serio, había ventisca e intenté transmitir esa sensación, quizá no lo hata conseguido. De todas formas, siempre puedo bajarle la exposición. Un abrazo, ya te iré contando cómo va.

    ResponderEliminar
  3. Molt guapes la segona i la tercera, aquesta tercera tot sol i sense corda, no és molt perillós?
    Recordo ja fa anys pujant al Gran Vignemale, les esquerdes ocultes sota una fina capa de neu i com algun company s'enfonsava, mentre tots asseguràvem la cordada.
    El que no se si ens passava per falta d'experiència, per de coneixença de la glacera o bé era inevitable!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. A septembre es veuen molt be les esquerdes, i amés anava amb molta cura amb els ferris als peus. A aquesta glacera li queda, desgraciadament, molt polcs anys, no té guaire espersor.
      Gràcies per passar, Jordi.

      Eliminar