Diz que qui la sigue, la consigue.
Bueno, pos habrá a asperar un anyo, perque estianyo no he conseguito el que querebe. Uns días dimpués, torné enta l'Ibonet de Lavasar, pero ixas boiras prometederas que i heba de mediodías se desfayoren vente menutos antes de las luces buenas. Asinas que tocó de mirar una alternativa a's plans previstos (u, millor dito, sonyatos) e cambiar l'enquadre que llevabe en la capeza.
Baixando enta l'enquadre previsto, mientres veyebe cómo se desfeban ixas boiras:
Per cada ratet que pasaba s'iba despasando més e més:
Asinas que marché enta l'altra man e chugué con es refleixos de la Penya la Una (u Puntons Royos) en l'ibón con el chel que i quedaba:
E el ciel ya raso de tot:
Encara me vagó, antes de baixar a las quatre suelas per la nieu, de rodiar las Agullas de Lavasar pa veyer cómo se poneba el sol per occident. Sé d'un que ixe mesmo día yera per una tuca en el Pirienu occidental e que tenió més suerte que no yo con las zagueras luces; verdat, Ánchel? ;-)
Entradas
Quina llàstima! el dia que ho aconsegueixis el goig serà molt més gran. Ànims!!!
ResponderEliminarPues llevarías otros planes en la cabeza pero estas imágenes son realmente bellas. Un abrazo
ResponderEliminarI tornaré, Eduard, no te'n fayas. Ye el bueno de tot esto, ir encorrendo ixas luces dica trobar-las. Pero astí ya no i tornaré dica l'anyo que viene. Un abrazo.
ResponderEliminarSí, José, supongo que recordarás la foto de Carles Zamorano de este mismo lugar. A falta de pan, buenas son tortas. Un abrazo.
L'any vinent segur que aconsegueixes la foto desitjada, ja ho diu la dita. De totes maneres les que ens mostres no estan gens malament.
ResponderEliminarSalut!!
Gràcies pel comentari, Jordi.
ResponderEliminarJo hi tornaré, ja saps que dieuen que els aragonesos som molt tossuts, ja veurem si la aconsigueixo o no, pero no serà per no intentar-ho :-)
Salut.