Como ixas luces son tant efimeras, la millor opción me pareixió de fer las fotos dende la finestra, pa tener, a'l menos, bell recuerdo.
sábado, 4 de junio de 2016
Flors e boiras
El martes, creigo, perque ya no sé en qué día vivo, torné a veyer a las cypris e a llevar-me bell recuerdo en forma de caparra. Quan torné ta Bielsadeixé es trastes en casa e baixé a prener-me un hordio antes de cenar e quan salié, mama mís quan salié... I heba un ciel espectacular, d'es que pocas vegatas se veyen. Tanto que, quan entré en casa a pillar la camara, la mía filla me dició: "Papá, has visto qué ciel tant chulo?".
Como ixas luces son tant efimeras, la millor opción me pareixió de fer las fotos dende la finestra, pa tener, a'l menos, bell recuerdo.
Como ixas luces son tant efimeras, la millor opción me pareixió de fer las fotos dende la finestra, pa tener, a'l menos, bell recuerdo.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Entradas
A vegades un pensa que els fills no absorveixen part del coneixement i sensibilitat que un els hi intenta transmetre, en el teu cas aquest dubte no el pots tenir. Llums efímeres per gravar a la retina. Bon cap de setmana, Chabier
ResponderEliminarLes llums a mes de trobar-les, t'han de trobar en la posició i en el lloc adequat.
ResponderEliminarEduard, es míos fillos saben qué me fa goyo he he, aora m'encantaría que pillasen las mesmas aficions pa compartir-las, pero cada un ha de seguir el suyo propio camín. Un abrazo.
ResponderEliminarJordi, aquestes em varen agafar surtint del bar, així que aquest dia va tindre molta sort he he. Moltes gràcies per passar.