El domingo, como ixo d'el puto cambio d'hora me trestoca -encara més- el suenyo e ya no sabebe ni a qué hora vivibe, puyé ta Pineta. Tarde, con muto sol e sin una
puta boira que el tapás. Encara me vagaba pa fer fotos per lo barranco Lalarri, que ye pacín. Pero entre que yera pasato e que le hebe fotografiato la semana anterior, decidié de resistir la tentación e no fer fotos con aguas sedosas, que ye el terreno an més comodo me trobo yo, la mía zona de comfort que se diz aora, no?
Pos ixo, a pesar de totz es cantos de sirena, puyé per lo camín de las cascadas de Lalarri sin immutar-me, chugando con la follarasca e querendo fer una envista de Lalarri, encara que ixa luz no me feba mica goyo e no tardé mica a tornar ta casa.
Ahier nevó per la puntas, e m'habría feto goyo hue de fer un amaneixer espectacular dende La Estiva. Pero dica que no me toque la primitiva he de seguir troballando, cagüen...
Anar dels grans paisatges als "micro" és un exercici força interesant i que esperona la imaginació. Una abraçada
ResponderEliminarEm va costar, i amb la mala nit que vaig passarr amb el put canvi d'hora, la veritat és que no tenia el cap per a gaires hosties, però em vaig resistir a la temptació de fel el mateix de tots el dies :-D
ResponderEliminarUna abraçada.