Yo no voi ta la montanya quan quiero, seno quan puedo. E ixo ye el que me pasó el martes, que podebe escapar-me e no e dubdé mica. A las cinco e poco ya yere en la Borda Brunet pa puyar ta Robinyera, un d'es 3000 més accesibles de la valle Bielsa. Pero que sía accesible no significa que no hayas de puyar 1300 metros. Sabebe que irí chusto de tiempo e que se me faría de neut, pero con luna quasi plena, frontal e GPS no i habría problema (bueno, sí, que se m'acotoloren las pilas d'el GPS... pero rai, se me fayó de nuet en buen terreno).
Sobre las 8 llegué en la punta, quatre fotos rapidas e cara abaixo, que querebe pasar la lera con una miqueta de luz. I puyé el tripode, pero per demés, totas las fotos fetas a pulso e tirando d'ISO, asinas que calidat, mica.
L'autorretrato, que ya no falta :-)
Treserols, Astazus, La Capilla, Vignemale... e tot el solazo de frent:
L'Almunia, el pico que més goyo m'ha feto de totz es que he puyato:
Enta la Collata d'Anyisclo:
Es Gorgos de Lalarri:
Zagueras luces sobre Cotiella:
E la hora azul con la luna sobre Comodoto:
E prou.
Entradas
Estàs fet un isard! cal aprofitar aquests dies de vacances i més si vius al paradís. Una abraçada i moltes gràcies per il·lustrar-me sobre el tema del lli.
ResponderEliminarEduard, tinc "mono" de pujar montanyes. Ara que, fotogràficament parlant, ja no queda gaire per fer fins que arribi la tardor, és el moment de posar-me en forma per a l'hivern. Tinc moltes ganes d'hivern per a fer coses doferents. però encara queda molt, i més amb el canvi climàtic, així que a fer l'isard per aquestes montanyes ;-)
ResponderEliminarUna abraçada.