lunes, 18 de mayo de 2015

Lalarri

Quan no tiens guaire tiempo, no te vaga d'ir-te-ne leixos u, simplement, no tiens guaires ganas d'andar (hue no'n tiengo d'escribir) perque has pasato mala nuet, Lalarri ye un recurso sencillo e a'l canto de casa. D'ahier de maitins.
El mío bolo fetiche, ye que m'encanta:
 Me fan muto goyo las texturas de l'augua d'estes churros:
 Un churro doble, en total uns 25metros d'altura:
 Enta Treserols:
 Unaltro churro doble:
 E, per fin, podié fer esta foto con chent en el mirador pa poder dimensionar. Ixes dos zagals posoren, conscientment, amablement pa yo. Ya tienen esta foto en es suyos correus.
E ixo ye tot per aora, que el troballo m'apura.

4 comentarios:

  1. La primera és molt dinàmica. Aquests dies el cabal deu ser molt fort, no?. Pot-ser que el tronc recolzat de la tercera foto fcai un any que hi és? Una abraçada

    ResponderEliminar
  2. Gràcies Eduard. La primera té aquest punt del primer plà, és obvi. I el tronc de la tercera fa molts anys que hi és, des de que hi faig fotos, el tinc ací :-)
    Una abraçada.

    ResponderEliminar
  3. Bellas todas, pero la primera potente de verdad, muy guapa. Un abrazo

    ResponderEliminar
  4. Muchísimas gracias José. A falta de mar, me tengo que conformar con ríos :-) Tendría que aprender tu tácnica para poder sacar algo del cielo... Un abrazo.

    ResponderEliminar