La mía ideya inicial yera puyar dica la Fuent Blanca, pero a falta d'una media hora se m'ha meso a plever e he considerato més prudent dar-me la vuelta.
Pero bel·la foto se'n ye venita con yo en la mochila, d'un d'es míos lugars iconicos: O Puent. Aprofitando-me d'es abances tecnolochicos, més concretament de la wifi de la camara, he puesto fer esta foto con yo mesmo dimensionando-la (ixo sí, unamiqueta cagato no fues cosa que s'en isen camara e tripode t'abaixo e rematasen en ixa gorga), perque siempre m'heba pareixito que no la foto no daba la sensación de puesto que tiene de verdat:
E bel·launa més, como en Cumaz quan clariaba:
E dos més antes d'A Ripareta:
A veyer quán puedo tornar a salir...
Entradas
Espectaculares. Una gloria ver esos bellos lugares con esos verdes nuevos. A ver si este otoño me pateo algo el cañón para verlo en directo, si puedo. ;-)
ResponderEliminarLes dues primeres m'han agradat molt. Suposo que ara ha de ser el moment de l'any en que el riu porta més aigua. no?
ResponderEliminarPreciosas, no sabría con cual quedarme. Un abrazo
ResponderEliminarJoseba, ponte en forma, porque para llegar a lo chulo hay dos horas de subida a mi paso. Tienes 5 meses por delante ;-)
ResponderEliminarEduard, sí hi ha neu sí que és quan més aigua baixa, però aquest any no n'hi ha gaire, però sí que és veritat que els rius baixen grans (no gaire per al que s'ha vist altres anys). Una abraçada.
Muchas gracias José, yo me quedo con la primera, me parece que es la que mejor refleja la grandeza del sitio. Un abrazo.
La primera és una passada, la figura humana es clau, trobo molt encertada el color de la vestimenta per encara dimensionar mes el paisatge.
ResponderEliminarSalut!
Gràcies Jordi. Ja la tinc en paper ;-)
ResponderEliminar