La idea yera fer las fotos dende Comodoto, e pa ixo me i llevé grampons, picoletas e casco, perque con las chelatas que yera cayendo, contabe con que la nieu estaría dura. Bien, no fayé soque foniar fotendo la garra, en ocasions, dica la rodilla. Total, un sobo per no llevar raquetas, e con tot e con ixo no sé se habrí puesto abanzar més perque yera nieu polvo. E, como conseqüencia, veyé que no i arribarí.
Amés, estes dos meses de fotografía d'agüerro han rematato con la mía forma fisica que me toca de recuperar este hibierno. E, amés, cacegué el casco quan paré a sacar-me las molatieras. Asinas que se conoixetz a bel·laún que s'haya trobato un casco en la sierra d'Espierba, decitz-le que ye mío.
Pos ixo, las fotos.
Esta pano en gran ye brutal per lo detalle que tiene. La fayé antes que las primeras luces tocasen las puntas, quan la luz ye més equilibrata.
El sol ya arriba ta las puntas de Treserols:
Seguimos leyendo tu blog.
ResponderEliminarVeo qué el cascos tuvo final feliz... me alegro.
Buenas fotos, buen trabajo.
Gracias, Ángel.
EliminarOstres, veig que no va quedar penjat el comentari que t'havia deixat :-(
ResponderEliminarLa primera és imponent i m'encantaria poder sentir en el lloc mateix de l'observació les sensacions d'aquest espectacle. Quina enveja!!! :-)
Gràcies, Eduard. En gran és impressionant, té un detall brutal.
Eliminar