Este cabo de semana, con visita a la ciudat entre medio, he feto un poder vencendo a la mandria e soi salito ta la montanya a aprofitar la luna plena e la (poca) nieu que i hai.
El viernes marché ta la Sierra Espierba e ahier ta Barrosa, pa no tardar guaire a tornar ta casa perque hue hebe de troballar. Pa la de febrer, que cuento que ya m'habré recuperato d'es excesos de carnestutas, me faría goyo de puyar a fer nocturnas ta bell pico. Quí se i apunta?
Dende la Sierra d'Espierba:
E en Barrosa.
Pareixco un hombre-lupo, no me falta soque otular a la luna:
Enta Robinyera (3003 metros) e L'Almunia (3132); es dos puyatos, a veyer quan torno ta L'Almunia, que me fayó muto goyo:
Punta Robinyera e una constelación que veyé en la foto anterior, a simple vista no se veyeba tant bien:
Mandra? Mandra tu? Veien el que fas crec que hauries de treure aquesta paraula del teu bocavulari ;-) La lluna era una mica massa forta er treure estel, si ho fas amb una lluna més petita treuràs cels molt espectaculars. Jo pel febrer tinc vacances, a veure si pujo i la liem! Una abraçada
ResponderEliminarSí, mandra, hi ha vegades que decideixo quedar-me a casa.
ResponderEliminarJa sé que sense tanta llum hi hauría més estel·les, però em fa goig de saldre i caminar de nit sense frontal :-)
Una abraçada.