martes, 10 de marzo de 2015

Santa Marina u Nabaín

I hai quantos meses a l'anyo que entro en crisi fotografica.  saber: marzo se fa calor, abril, agosto e setiembre (un quarto de l'anyo, quasi cosa, que no?). E ye perque en marzo e en abril, se fa calor, la nieu ye puerca, e la vida no ha rechitato encara per esta montanya (encara que ye verdat que ya se veye bel·la flor, sobre tot hepaticas). ye quan aprofito pa fer vesitas per la tierra baixa, como l'altro día ta'l Conyo el Mundou este sabado ta'l Pico Nabaín u Santa Marina. Tenebe entendito que yera un mirado excepcional de tot el Pirineu, e ye verdat: dende Penya Uruel e Collarata per l'oeste dica Posets e Espadas per l'Este. Per no charrar de Treserols debant, buena cosa de Vallibió, Sobrarbe, Boltanya, L'Aínsa, Penya Montanyesa, Turbón... Pos ixo, que no desmereix la envista dende la "cumbre", per decir-le de bel·la traza. E pareix un tozal, pero puyando dende Ascaso i hai quasi 900 metros de desnivel positivo per un terreno malismo de garroteras, labaceras, brizonals, buixeras... Cal tener buena orientación se se fa la ruta circular que fayé yo. E tot ixo con un calor de mil demonios e quasi sin augua...
En fin, que en vale la pena de puyar-ie se tiens un día tonto que no sabes qué fer per l'alta montanya.
Tos deixo qualques fotos, no guaires ni talment las millors, perque he mirato de fer una panoramica, l'ordenador quasi se me crema e dimpués m'iba lentismo.
El puent d'el camín que va enta Morillo de Sant Pietro:
Treserols dende la punta:
 Enta Anyisclo:
Sestrals, montanya de Sesa e montanya de Tella (que quantas vegatas he recorrito replegando uellas u puyando ta ixas tucas):
 E ya es dos famosos reloches. El d'Ascaso:
 E el de Santa María d'Ascaso, a'l que no le queda guaire tiempo antes de que s'espalde la casa.
E el domingo es míos fillos se portoren como dos campeons, sobre tot Zilia, que fue caminando dende la presa de Pineta dica Salinas per lo camín d'el Canal (16 km. pa una ninna de 8 anyos). Guillén tiene menos merito, perque fayó 14 km. a las costiellas de su pai...
E ixo ye tot per aora.

2 comentarios:

  1. Quins espais tan grandiosos, són impresionants per la seva dimensió, pasejar per aquests llocs ha de ser molt gratificant.
    elrelotge de sol pinta molt bé, aquesta façana es mereix una visita nocturna ;-)
    Una abraçada

    ResponderEliminar
  2. Gràcies Eduard. I aixó que tan sols és un 1800. Pasejar per aquí no és gaire gratificant, perquè és un lloc aspre, dur, de calor, plantes pinxudes... La recompensa la trobas dalt. I una nocturna amb lluna plena estaria molt bé. M'has donat una idea, ara a veure si la duc a pràctica he he.
    Una abraçada.

    ResponderEliminar