Dimpués de quatre meses sin mover quasi el cul, per fin el sabado podié fer montanya, una miqueta de verdat, con quasi 1000 metros de desnivel, pa ir desenrobinando-me e ir pillando forma pa poder recuperar ixe costumbre tant rar que tiengo de puyar montanyas con mutos kg. de material fotografico en las costiellas. E qué millor forma de celebrar-lo que en un puesto an que poder combinar fotografía macro (millons de flors) con paisache. Un autentico paraíso floral con buenas anvistas enta una de las valles més bonicas d'el Pirineu.
Drylas octopetala encara en flor:
Nigritella:
Leontopodium alpinum:
Una esparvereta:
Un alto en el camín pa almorzar:
Una de las litz, encara queda nieu, asinas que paratz cuenta e llevatz grampons e picoleta se itz a puyar t'alto:
Enta abaixo:
Pos ixo,a veyer se el cabo de semana que viene torno a salir, que el cuerpo ya me'l pide.
Quins racons tan increibles que teniu. El salt d'aigua fet per la nit amb un quart de lluna o menys podria ser espectacular ;-)
ResponderEliminarMolt guapes totes
Moltes gràcies, Eduard. La veritat és que aquí un fotógraf de natura no s'avorreix mai :-)
ResponderEliminar