Ahier de maitins e hue , aprofitando que tenebe qui s'estás con es fillos, marché a pillar-las dormindo. Ahier fayé poquetas fotos pero torné contento. Hue m'ha pasato el cuento de la letera: a las 5 e picode la maitinata ha caito un buen batilazo d'augua e yo, que ya yere despierto, me las imachinabe con las gotetas d'augua posando pa yo e ya tenebe el fotón en la capeza. Pero quan i soi ito no las trobabe, he caminato muto més d'el que goso caminar e no'n veyebe ni una. Total, que ya me dabe la vuelta quan en un puesto an que ahier en veyé quantas, m'he mirato més despaciet e per fin n'he visto dos. Yeran mullatas pero ixas gotetas que hebe visto en la mía ment no ibi'eran, mecagüen...
Las d'ahier, encara no'n hebe puyato garra con las alas ubiertas, e la segunda ye la que més goyo me fa de totas las que he feto estianyo:
Las de hue. Obviament, la segunda no ye una Parnassius:
Entradas
Entenc que tinguis debilitat per aquesta papallona, és una preciositat, m'agrada molt i sobretot si n'hi poses dos de cop ;-)
ResponderEliminarSalut!
I més encara (amés que és preciossa) perque no he caminar gaire :-)
ResponderEliminarSón una mevavella, i si, fins i tot la bellesa pot saturar, però és una droga tan dolça....
ResponderEliminar