jueves, 29 de octubre de 2015

Resisitindo la tentación.

El domingo, como ixo d'el puto cambio d'hora me trestoca -encara més- el suenyo e ya no sabebe ni a qué hora vivibe, puyé ta Pineta. Tarde, con muto sol e sin una puta boira que el tapás. Encara me vagaba pa fer fotos per lo barranco Lalarri, que ye pacín. Pero entre que yera pasato e que le hebe fotografiato la semana anterior, decidié de resistir la tentación e no fer fotos con aguas sedosas, que ye el terreno an més comodo me trobo yo, la mía zona de comfort que se diz aora, no?
Pos ixo, a pesar de totz es cantos de sirena, puyé per lo camín de las cascadas de Lalarri sin immutar-me, chugando con la follarasca e querendo fer una envista de Lalarri, encara que ixa luz no me feba mica goyo e no tardé mica a tornar ta casa.


Ahier nevó per la puntas, e m'habría feto goyo hue de fer un amaneixer espectacular dende La Estiva. Pero dica que no me toque la primitiva he de seguir troballando, cagüen...

2 comentarios:

  1. Anar dels grans paisatges als "micro" és un exercici força interesant i que esperona la imaginació. Una abraçada

    ResponderEliminar
  2. Em va costar, i amb la mala nit que vaig passarr amb el put canvi d'hora, la veritat és que no tenia el cap per a gaires hosties, però em vaig resistir a la temptació de fel el mateix de tots el dies :-D
    Una abraçada.

    ResponderEliminar