Cutio cutio

Pos ixo, que setiembre, encara que ni an paro cuenta, va enta debant e l'agüerro ya prencipia a asomar la pateta per debaixo de la puerta. fa días qu eindo a troballar ya voi veyendo cómo es albars se van metendo amarillencos e la montanya va aprestando-se pa amostrar-nos la suya millor cara en un mes (u a'l menos ye la cara que més goyo me fa a yo). Hue, tot e que pleveba, no m'adubibe e soi ito ta la ribera d'el Barrosa a chugar con es albars. Ya sé que falta muto, pero ye que las ganas me pueden.