El sabado plevió. Per fin. Ya caleba, perque con esta sequera no'n saldremos. Pero ixo, el sabado a'l menos fayó un día tipico d'agüerro: plevió la nuet d'el viernes a'l sabado; bell ruixazo de maitins e de tardes debió de plever (no'l sé perque marchemos ta Monzón, anque feba calor) perque quan tornemos de nuet yera tot banyato, encara que en el ciel luciba milars d'estrels.
De maitins salié un rato cara Pineta a veyer se entre las boiras se veyeba bell árbol con la color ya cambiata:
Cal esperar encara, cuento que pa'l Puent d'el Pilar u una miqueta més, pa que l'agüerro impla las nuestras nin·nas d'es uellos de colors. I hai tantismos puestos a on querrí ir e no me vagará...
De tardes baixemos ta la tierra plana a pasar calor, e quan tornemos no i heba luz en la nuestra carrera, e se viyeba un ciel impresionant. Asinas que cambié de plans. El domingo tenebe pensato puyar ta Rubinyera, pero decidié d'ir ta Espierba a mirar de fotografiar el ciel. Amés, contabe con que i habría boira enn'o fundo de la valle, e asinas estió:
Ahier e hue y a torna a fer calor (encara que esmaitins son bien fresquetz), pareix que a primers d'octubre ya fará l'orache que ha a fer.
Ooooh! El otoño! Qué recuerdos! En zaragoza estamos viviendo un verano perpetuo que parece una pegajosa maldición del inframundo. Los que odiamos la ciudad desesperamos.
ResponderEliminarGeniales las fotos.
No creas, que aquí fue un espejismo de un día. Seguimos con anticiclón, altas temperaturas y una sequía del copón :-(
ResponderEliminarHola, Chabier. M'afegeixo a seguir el teu bloc. Part dels meus orígens són a l'Aragó, o sigui que em farà il.lusió poder llegir escrits en la vostra bonica llengua. I disfrutar d'aquests fantàstics paratges que us envolten! Per aquí ens anirem trobant, m'enllaço al teu bloc. Salut!
ResponderEliminarbemvingut Roger. Em fa giog de veure't per casa meva.
ResponderEliminarJa sospitaba aixó dels teus origens aragonesos pel teu segon cognom, que a més té relació etimològica amb el primer :-)
Salut, i endavant amb el teu blog.