No i hai cosa como estar de vacacions. Ademés se te trobas con tiempo libre e sin obligacions pa poder fer el que te pete e poder salir ta la montanya sin prisas ya ye la hostia. Ayer marché enta Ordesa, an que feba anyos que no i ibe. Tot plen de nieu e chel (una lastima que el gore tex de las mías botas hes decidito de pasar a millor vida, baixé como se m'hes banyato con las botas mesas) e de turistas. I heba dominguers e montanyers. Es primers calzaban zapatilletas de deporte, e el camin yera como un pander de chel, no sé cómo farían pa baixar. Es altros iban (inos) bien equipatos: botas, molatieras, raquetas pa se la nieu yera blanda (yo no me las metié, las llevé de cursa).
Bueno, a la fin arribé ta'l churro conoixito popularment como "Cola de caballo". Baixé cansato, tot el hibierno sin mover el cul menos dos vegatas que soi ito con la filla a esquiar e una excursión con raquetas per la val de Chistau a principios d'anyo. Ademés tenendo en cuenta que he tornatoa fumar, pos le metié un buen sobo a'l cuerpo, mereixito se'l teneba.
Entre que el fotografo ye malo e la luz yera una mierda perque i heba gallinazo poqueta cosa podié fer en el tema fotografico (esto se diz captatio benevolentiae); pero tos deixo bel·la foto d'ayer. Salut.
El churro d'O Chordonal (estoi que se diz asinas en aragonés):
Churro de L'Estrecho (con lo pincho que ye estre(i)to):
As Gradas de Suaso:
Cola de Caballo:
Ya baixando me metié a chugar con el macro, encara que ibe banayato como una chopa. Aquí uns detalles de la molsa:E aquí una primula (creigo que se diz asinas), que son las primeras floretas, ademés d'el pan de cullebra, que se veyen salir entre la nieu:
"No i hai cosa como estar de vacacions."
ResponderEliminarA disfrutar !
(grrr!)
Hola Chabier. Aquí la foto la veo bastante mejor que en FN, con más detalle en los blancos.
ResponderEliminarA seguir disfrutando.
Hola Chabier, aquesta cua de cavall m'agrada més que la de FN. Quina enveja i quins records! Fa molts anya vam aprofitar unes vacandes de setmana santa per anar a la cova de Casteret. Qui ens veiés potser podía pensar que també eren domingueros. Feina vam tenir per arribar a Gòriz, xops i mullats. Ens va costar molt trobar la cova, amb tot emboirat, i com que anavem justos de peles ens vam fer nosaltres els crampons pel gel (un colega era xapista) per comprovar que les puntes es doblegavem contra el gel. Per acabar de matar les vacances, vam pujar al Perdido (el primer tresmil que vaig fer) en un dia molt lleig on només vam pujar tres grups al cim; uns vascos, uns aragonesos i nosaltres, mal equipats però amb moltes ganes. perdona el rotllo, però de sobte m'han vingut unes ganes de tornar a Ordesa! Quina enveja i quins records! Encara aprofitarè per desempolsar algunes fotos velles i provarè de rescatar alguna.
ResponderEliminarHepática nobilis (fetgera le llaman en esta parte de la Corona). Muy chula y con un color de aúpa.
ResponderEliminar