Es azuls son es més numerosos, n'i hai a capazos:
Tamién en sale bel·laún blanco, como este de Las Articas:
E mismo bel·laún que debe d'estar mezclato, pos no ye d'un azul tant intenso como es altros:
Bueno, per hue ya ye pro de lirios, esperaremos a'l martagón, que igual esta tarde ya ye presto pa la sesión de fotos.
Els lliris blancs són espectaculars.
ResponderEliminarEn una de les fotos, d'un lliri blau, semblem endevinar-se al fons dues canals que baixen pleníssimes d'aigua i que es troben després de traçar una "V" perfecta...
Sí, son es Churros de Marmorés, ye el naiximiento d'el río Cinca, e baixan uns 600 m. de desnivel a plomo. El churro que se vei debaixo d'ixa V mide uns 70 m.
ResponderEliminarHòstia, 600 metres de desnivell a plom!?!? M'agradaria molt veure-ho en viu i en directe. Qualsevol dia d'aquests m'escapo amb la família a fer una excursioneta per allí baix...
ResponderEliminarCuan quieras ya sabes que aquí tiens un guía. Pos mira-te, el Balcón ye a 2500 m. (se fa u no fa) e el Churro a uns 1650, fe las cuentas.
ResponderEliminarHue m'he acordato de tú, un turista m'ha preguntato per el glaciar de Treserols e l'he contestato: "no se i vei perque el tapa la nieu", ¿que no ye una paradoxa?.
Felquera
Je, je, je! Sí, és una paradoxa molt bona de l'estil dels arbres que no deixen veure el bosc, però molt més fresca (en tots els sentits!). Escolta, en un futur article que començo a organitzar al cap sobre noms de persona curiosos citaré allò de la que va nèixer a la cova... I un altre que em queda pendent d'oxímorons del dia a dia podria citar-te la broma del glaciar! Et sembla bé?
ResponderEliminarPro que me pareix bien, puetz emplegar-lo pa'l que quieras.
ResponderEliminar