Flors

Dimpués de 10 días con el puto aire de puerto (no soporto l'aire, qué le imos a fer), per el chueves se'n deixó una miqueta e podié salir a fer fotos a flors, que aora prncipia la temporata buena per la montanya.
Maitín i tornaré, pero per aora, esto ye el que i hai:

Per cierto, ahier me dioren el primer premio d'el concurso fotografico d'el Geoparque de Sobrarbe (unico concurso a'l que me presiento) con esta foto. Soi contento, pero a yo me feba més goyo unaltra he he:

Ya son aquí

Como siempre, preciosas, pero estianyo con antelación (cosa d'el cambio climatico, cuento, a no estar que me desmienta el primo de Rajoy). Per se bel·laún quiere fotografiar-las, estoi que en Sallent tamién son floreixitas.

Lalarri

Quan no tiens guaire tiempo, no te vaga d'ir-te-ne leixos u, simplement, no tiens guaires ganas d'andar (hue no'n tiengo d'escribir) perque has pasato mala nuet, Lalarri ye un recurso sencillo e a'l canto de casa. D'ahier de maitins.
El mío bolo fetiche, ye que m'encanta:

 Me fan muto goyo las texturas de l'augua d'estes churros:

 Un churro doble, en total uns 25metros d'altura:

 Enta Treserols:

 Unaltro churro doble:

 E, per fin, podié fer esta foto con chent en el mirador pa poder dimensionar. Ixes dos zagals posoren, conscientment, amablement pa yo. Ya tienen esta foto en es suyos correus.

E ixo ye tot per aora, que el troballo m'apura.

Anysiclo

Feba días que no querebe forzar per la tendinitis que arrociego dende fa meses (encara que llevar a Guillén en dinya per la montanya cuento que se puede considerar forzar). Pero, ya farto e veyendo cómo ye metendo-se la montanya con ixe verde electrico de las fuellas recient naixitas, no he puesto resistir-me a ir enta Anyisclo. Amés ahier de nuet plevió e ixo significaba colors més saturatas (e uan pega, baixaba desmasiata augua per lo río).
La mía ideya inicial yera puyar dica la Fuent Blanca, pero a falta d'una media hora se m'ha meso a plever e he considerato més prudent dar-me la vuelta.
Pero bel·la foto se'n ye venita con yo en la mochila, d'un d'es míos lugars iconicos: O Puent. Aprofitando-me d'es abances tecnolochicos, més concretament de la wifi de la camara, he puesto fer esta foto con yo mesmo dimensionando-la (ixo sí, unamiqueta cagato no fues cosa que s'en isen camara e tripode t'abaixo e rematasen en ixa gorga), perque siempre m'heba pareixito que no la foto no daba la sensación de puesto que tiene de verdat:

E bel·launa més, como en Cumaz quan clariaba:

E dos més antes d'A Ripareta:

A veyer quán puedo tornar a salir...

O Puent d'as Crabas

Ahier, encara que l'orache no pintaba guaire bien, estiemos en O Puent d'as Crabas, en el camín entre Escartín e Basarán. Yera impresionant, eprque heba plevita e las colors yeran saturatas, el verde ye que rabienta e yera nuble, per lo que no i heba mala luz (tot e que i arribemos a las 2 de la tarde). Asinas que no me'n queixo (es míos rinyons de llevar en dinya a Guillén, sí, pero qué le imos a fer). Pocas fotos, pero bel·launa interesant.